Nois, mirant per aquí i per allà he trobat un petit escrit que parlava d'aquest plat, l'he modificat una mica i ara tot seguit en podeu gaudir:
"Quan he sortit al pati a collir figues -de l'hort dels avis en queda una magnífica figuera de coll de dama- m'ha sorprès la sentor de les que ja començaven a agrejar al terra. Lluny de repel·lir-me, aquest punt d'agre que hi havia en l'aire m'ha resultat tant proper que m'ha agradat. De cop i volta, també he recuperat el record de les olors del setembre quan era un nen de poble: l'aire espesseït pel most quan passaven els carros amb portadores de raïm camí de les premses, la barreja de pols i suor dels matxos, l'aroma del moscatell quan rebentava ple de sol i sucre a la boca.
I ara, a mida que em vaig fent gran, cada nou setembre és més ferma la creença que si n'hi ha cap de paradís, aquest s'amaga en les olors i els gustos de quan vam ser petits. Per això no m'estranya que avui, que el chef del Bogey està cuinant un arròs amb conill com el feia la iaia Antonia, el meu fill i el meus amics estiguin esverats com ho estan. Sentir les olors del món on hem nascut i crescut, tornar-lo a degustar és un acte ple de màgia. Sobretot com quan -com passa avui- a les mans del cheff i el metre s'hi poden percebre també les de la Iaia Antonia."
No vaig tenir la sort de poder acompanyar-vos ahir al vespre, però estic segur que la vetllada va anar com sempre. Fins la propera,
"Quan he sortit al pati a collir figues -de l'hort dels avis en queda una magnífica figuera de coll de dama- m'ha sorprès la sentor de les que ja començaven a agrejar al terra. Lluny de repel·lir-me, aquest punt d'agre que hi havia en l'aire m'ha resultat tant proper que m'ha agradat. De cop i volta, també he recuperat el record de les olors del setembre quan era un nen de poble: l'aire espesseït pel most quan passaven els carros amb portadores de raïm camí de les premses, la barreja de pols i suor dels matxos, l'aroma del moscatell quan rebentava ple de sol i sucre a la boca.
I ara, a mida que em vaig fent gran, cada nou setembre és més ferma la creença que si n'hi ha cap de paradís, aquest s'amaga en les olors i els gustos de quan vam ser petits. Per això no m'estranya que avui, que el chef del Bogey està cuinant un arròs amb conill com el feia la iaia Antonia, el meu fill i el meus amics estiguin esverats com ho estan. Sentir les olors del món on hem nascut i crescut, tornar-lo a degustar és un acte ple de màgia. Sobretot com quan -com passa avui- a les mans del cheff i el metre s'hi poden percebre també les de la Iaia Antonia."
No vaig tenir la sort de poder acompanyar-vos ahir al vespre, però estic segur que la vetllada va anar com sempre. Fins la propera,
No ho entenc, torno a ser el priiiiiimer!!!
ResponEliminaUn ocellet, me dit que aquet conill era tot un espectacle, felicitats per el chef.
ResponEliminaNo un espectacle, UNA MERAVELLA!!!!!
ResponEliminaAquest divendres, segons pronòstic del chef i si res no ho canvia. VEDELLA AMB BOLETS.
La sortideta per Malanyeu ens va obsequiar amb uns quants bolets.
Bona cuina!
Maveck, molt bo!!!
ResponEliminaTot, el conill amb arròs i el post.
Bona cuina!
varem tornar a fruir de la degustacio del nostres xefs que ens varem obsequia amb un arros que com perles envoltaben un conill que a la busca de unes carxofes foses entre els grans, marcaben el cami cap al plat, i per finalitzar una copa en la que a dins relaxadament una encenalls de llimona es fonien en un mar d'aromes de yogurt, clara d'ou y canella sabiament barrejat per el nostre xef
ResponEliminaBravo!!!!
ResponElimina