"Vale más una imagen que mil palabras"
Quin ànec ... quin fua ... quin suquet ... i els espàrrecs al seu puntet.
Mira si fins i tot hem surten rodolins, ja semblo el de Bona Cuina !!
Per rematar la nit una crepe de xocolata calenta sobre un niu de nata i apa ... a volar una estona !!
Collons canalla,
ResponEliminaSi es que això del Txoco es un dels millors invents!!
El sopar d'aquest divendres ha estat una delícia pel paladar i un luxe oriental per la companyia.
De fet, com sempre. Tampoc us haig de descobrir res de nou.
Només dir-vos que moltes gràcies pels mestres de la cuina i gràcies també per tots els companys de taula.
Apali canalla, que la setmana es farà curta pensant amb el sopar del proper divendres.
Priiiiiiiiiimer! l'administrador no compte, je je.
ResponEliminaQuina enveja que em doneu, a veura si em puc escapar un divendres per poder gaudir de tan bon sopar i la bona companyia.
Tit, a veure si te n'enteres!!!!
ResponEliminaL'administrador d'aquest bloc no soc jo!!!!
Així que això de primer, res de res!!!
Perdoni Sr. Tlm.
ResponEliminasuperacio rere superacio, aquest cop un magret d'anec que al costat del seu inseparable foie plataben cara a un escamont de esparrecs llancers que vigilaben l'horitzo del plat, tot lliscan per sobre d'una salsa de Pedro Ximenes, esperan fondres dins la boca amb tan preciada companyia, tot regat amb un vi del Penedes Garnaxa, i de postres unes creps de xocolata amb nata,que enllitadas en el plat esperaban un bany de Cointreau que les fes magiques.
ResponEliminaI tot això sense deixar de sentir l'incofondible aroma que, aquest cop, baixava desde la Concòrdia !!!
ResponEliminaBravissimo!!!!!
ResponEliminaCollons gent estic descubrin uns poetes, a veure si farem un llibre de poemes gastronomics.
ResponEliminaPer altre banda es un plaer cuinar pels amics.