Una presentació exquisita, la sèpia amb patates amagava en el seu interior una explosió d'all i oli de manera que quan es trobaven tots els ingredients a dins la boca semblava que un castell de focs de gustos i textures arrivés al seu moment culminant.
Tot això amanit amb un vi blanc de Rueda, Valpincia de la collita del 2009.
I per acavar un pastís de poma força digna, de totes maneres, haig de dir que encara ens enrecordavem de les peres de la setmana passada. Quines peres senyors ... costarà superar-les, o no ??
Priiiiiiimeeeeeeeeeer!!!!! i sóc el menys indicat per fer-ho...
ResponEliminaCollons Titi... no et faré cap comentari al respecte. Crec que tu sol te'l fas. :)
ResponEliminaEn quan al soparet, només dir-vos que jo personalment el vaig trobar espectacular. Està molt ben descrit per par de l'administrador del bloc de la iaia antonia. Un castell de focs de sabors.
Si senyor, cada dia us supereu.
Després de esta uns dies per pensar en que puc dir respecte al tema, exposo:
ResponElimina- La felicitat existeix
- La trobo el divendres al cap vespre
Desitjant estic la vespraa de demà!!!!
ResponEliminaPetonets
Segueix la superacio, aquest cop els nostres xefs en van sosperdre i deleitar amb una conjuncio de gustus compostos per sepia sempre vigilada de molt aprop per unes patates retallades amb la mida justa per configura un envolcall magic sobre un llit de alli oli que en la primera forquillada esclata intentat sortir com un ocell de colors ho faria d'una gabia onpin aquest plat de aromes i sabors molt catalans, tot aixo banyat amb un vi del Penedes garnaxa, per rematar la feina ens deleitan amb unes creps amb nata de reposan sobre el plat es banyen amb un perfum de Cointreau.
ResponElimina